Els tres equips del Club Escacs Montblanc juguen a casa en una jornada de lliga catalana intensa, marcada per l’emoció, els debuts i un desenllaç dramàtic
El Club Escacs Montblanc va viure aquest cap de setmana una jornada molt especial amb la disputa diumenge matí de la segona ronda de la Lliga Catalana d’Escacs. Per primera vegada aquesta temporada, els tres equips del club coincidien jugant al club, un fet poc habitual que va convertir Montblanc en un autèntic punt de trobada de l’escac català.
L’esdeveniment va suposar un important esforç organitzatiu per part del club: preparació i distribució de l’espai de joc, muntatge de taules (tauler, peces, rellotges, tarja de número de taula d’equip, bases d’escriptura a plantilla amb logo del club, planilles), coordinació dels diferents enfrontaments i acollida dels equips visitants. Tot plegat va permetre que la jornada es desenvolupés amb normalitat i en un ambient esportiu immillorable, demostrant la capacitat del club per assumir cites d’aquest nivell.
Un Equip A combatiu fins a l’últim segon
L’Equip A del Montblanc afrontava la segona ronda contra el Ruy López, equip de Vinaròs, un rival que arribava després de caure a la primera jornada contra l’Escacs Reus per 4 a 6, però que en realitat és un equip que l’any passat jugava a la categoria superior, a segona divisió catalana. El matx es presentava obert i així ho va confirmar el desenvolupament de les partides, amb alternatives constants i molta tensió als taulers. D’entrada però els visitants portaven l’alineació titular de l’1 al 10 del rànquing del club i estava el matx a priori força igualat.
La jornada va estar marcada pels debutants Jordi Ribes i Lluis Artigas-Jorba.
La jornada va començar després de 2h de lluita amb una derrota d’el jove Dídac Arto al tauler 10 amb negres, tot seguit en Joan Manel Marches acordava unes importants taules contra rival teòricament superior a la taula 1 amb blanques (partida amb molt de control per les dues parts) i poc més tard el nostre president, en Jordi Roca, s’imposava amb blanques a la taula 9. Amb això que ja estàvem a les 3h de joc amb el marcador 1,5 a 1,5. Una estona més tard en Edu Moreno signava taules al tauler 3 amb blanques, en una posició d’atacs oposats però que semblava controlada per les dues parts. Amb el 2-2 al marcador el Ruy Lopez se’n va anar al marcador doncs en Salvador Mateu perdia amb negres a la taula 8, i en Jordi Bertran perdia amb blanques a la taula 5. Ens posàvem 2-4 en contra. Amb el matx molt complicat en Josep Ma Ferré aconsegueix una importantíssima victòria al segon tauler, amb negres, contra un rival teòricament superior amb elo, i això deixava el marcador 3-4. Quedaven 3 partides, en teoria dues inferiors i una altra complicadíssima (allò que els analistes indiquen amb un ∞, joc complicat). Al tauler 7, Lluís Artigas-Jorba va protagonitzar una excel·lent estrena amb una victòria in extremis, doncs amb peça de menys va muntar un atac al rei que el rival no va saber com parar, i ens posàvem 4-4. Al tauler 6, Jordi Ribes va signar unes sòlides taules davant Salvador Jardí, en una partida molt lluitada, doncs disposava de 2 peons de menys en el moment pitjor de la partida, però les sensacions i la posició donaven contra joc al Jordi que va poder arribar a les taules. Ie ens posàvem 4,5-4,5 a manca d’una partida. Tota la responsabilitat va recaure en el tauler 4 on Carles Costas s’enfrontava a Ramon Segura en una partida llarga, dura i molt exigent, plena de joc tàctic, i combinacions que calia calcular amb poc temps en la darrera hora de joc. El cansament acumulat i la pressió del rellotge van acabar sent determinants, i amb pocs segons restants, el jugador del Montblanc va haver de cedir en unes darreres jugades, decantant el matx a favor del Ruy López per 4,5 a 5,5, després de 4h 15m de joc (la tarda abans li havia tocat estar arbitrant a Barcelona durant 6h dues jornades del campionat d’edats del Barcelonès i això en partida tant llarga va acabar passant factura). En Carles ja havia estat el darrer en acabar a la jornada anterior amb partida de 3h 45m (4h per partida doncs de mitja en aquesta lliga).
Malgrat la derrota, l’Equip A va oferir una gran imatge competitiva i va lluitar fins a l’últim moment, en un enfrontament que podria haver caigut perfectament de qualsevol banda.
Derbi intern entre el Montblanc B i el Montblanc C
Paral·lelament, es disputava el duel entre els equips B i C del Club Escacs Montblanc, amb l’Equip C actuant com a visitant. El resultat final va ser de 5 a 1 a favor del Montblanc B, en un matx marcat pel bon ambient i la companyonia pròpia d’un derbi intern.
Al tauler 1, Tian Roig s’enfrontava a Edgar Aluja; al tauler 2, Enric Marches Garcia jugava contra Marc Borrell; al tauler 3, els veterans Dani Poblet i Joaquim Roset protagonitzaven una partida molt disputada; al tauler 4, Josep Maria Piñol s’enfrontava a Enric Marches Ríos; al tauler
5, Oriol Solsona jugava contra l’incansable Albert Gimeno; i al tauler 6, Henoc Güell s’enfrontava a Roger Borrell. L’única victòria de l’Equip C va arribar al tauler 3, de la mà de Joaquim Roset.
Una jornada intensa, plena d’escacs i emocions, que confirma el bon moment del Club Escacs Montblanc i el compromís dels seus jugadors en totes les categories.
Deja una respuesta