Entrevista: Club d’Escacs Montblanc
Convidat: Carles Costas, veí de Barberà de la Conca i director tècnic del Club d’Escacs Montblanc
Presentació de la conductora
Conductora (Almodis Canals):
Avui comencem una travessa que pot ser que acabi sempre al desert, però que esperem que sigui en paral·lel a un riu d’aigua fresca i plena de vida. Aquest programa té un objectiu: fer-nos arribar una mica d’optimisme. I com ho farem? Parlant de coses bones que passen a prop nostre, conversant amb gent d’aquí o recomanant algun llibre, una exposició o qualsevol altra cosa que sigui interessantment bona.
Per estrenar-nos, us vull parlar d’un club que fa uns quants anys que ronda per Montblanc. És un club esportiu, però hi pots anar a practicar el teu esport encara que t’hagis fet mal al peu, tinguis una lesió a l’esquena o t’hagi sortit una erupció. (Ara, si teniu mal de cap aquell dia, potser no és el millor moment per participar en un dels tornejos que organitzen!) Us parlo d’un club amb una gran voluntat d’integració. Durant els últims tres anys han augmentat el nombre de socis i de federats. El trobem a les escoles del municipi, fan classes regularment i també es mouen per altres municipis de la comarca. És el Club d’Escacs Montblanc, que ha passat de tenir dos equips a cinc competint oficialment a la Lliga Catalana.
Per saber-ne més, tenim el Carles Costas, veí de Barberà de la Conca i director tècnic del Club d’Escacs Montblanc, a qui agraïm especialment que hagi vingut avui perquè és el nostre primer dia. Carles, bona nit.
Carles Costas:
Bona nit. Moltes gràcies. En nom del Club d’Escacs, molt agraïts per comptar amb nosaltres en aquesta primera etapa de la ràdio i per poder explicar-vos una miqueta com funcionem com a club i les activitats que fem.
Preguntes i respostes
1) Antiguitat del club
P (Conductora):
Comencem per un fet bàsic: quants anys té el Club d’Escacs Montblanc?
R (Carles):
El club va fer 40 anys fa un parell d’anys. Es va fundar el 1983 i des de llavors ha anat creixent —no de manera sostinguda sempre—, però sí que és cert que cap a l’any 2000 vam tocar el punt més baix amb només 9 socis. Ara estem amb 65 socis, dels quals 60 són jugadors federats; per tant, hi ha hagut un creixement important.
2) Causes de l’evolució positiva
P: A més de felicitar-vos pels 40 i escaig anys, també per la bona salut del club. Per què creus que hi ha hagut aquesta evolució?
R: Darrere de qualsevol entitat sense ànim de lucre, com un club d’escacs, hi ha persones que hi posen hores, voluntat i esforç. El factor principal de creixement del club és en Jordi Roca, el nostre president, que dedica moltes hores i tira del carro. Evidentment, una sola persona no pot fer-ho tot: hi ha la gent de la junta, col·laboradors i, els darrers anys, un grup de gestió que ha aportat idees, experiència i dedicació, i això ha fet que el club tiri endavant en molts aspectes.
3) Diferència entre federats i no federats
P: Deies que teniu jugadors federats i d’altres que no. Quina diferència hi ha?
R: Els escacs són un esport federat: hi ha la Federació Catalana d’Escacs, l’Espanyola i la Internacional. Estar federat dona accés a competicions específiques. A l’àmbit català hi ha competicions obertes per a qui vol jugar i d’altres tancades per a federats, que compten per l’elo (rànquing català) i, en alguns casos, per a l’elo internacional. La gent que vol jugar més i accedir a aquestes competicions s’adreça a un club; el club tramita la fitxa federativa a través de la Federació Catalana, i a partir d’aquí ja es poden jugar aquests torneigs.
4) Més federats = millor salut del club
P: Tenir més jugadors federats imagino que és un indicador de bona salut, i que a Montblanc això us ha fet millorar.
R: Exactament. La competició principal de la temporada és la Lliga Catalana. Tots els clubs intenten ser-hi amb el màxim d’equips. A Montblanc hem passat de 2 equips a 5. El primer equip, el que millor representa l’entitat, va passar de Primera categoria provincial a ser un referent, i l’any passat vam estar a punt de pujar a Segona Divisió Catalana. Més equips i més amunt, millor salut del club.
5) Què empeny algú a federar-se?
P: Què fa que una persona decideixi federar-se i competir, en comptes d’anar només a torneigs puntuals?
R: La competició federada es juga amb rellotge, cosa que garanteix igualtat de temps i estructura la partida. Hi ha ritmes: ràpid, semiràpid (actiu) i lent. Per exemple, al ritme lent tens 90 minuts per tota la partida +30 segons per jugada i planilla per anotar. Agrada testar el propi nivell, veure pujar l’elo, trobar-te amb gent d’altres clubs i comarques… En partit, intentes guanyar; en acabar, queda la bona estona compartida.
6) Partides ràpides i adaptació per a no federats
P: Les partides ràpides requereixen entrenament mental. Com ho enfoqueu?
R: Una anècdota: al primer torneig que vam fer a Barberà era 5’+3”; vam veure que la gent no federada es posava nerviosa. Per a ells pensem ritmes més lents: 10–15’ per partida +5”. Les ràpides també tenen beneficis: decidir i analitzar ràpid. Els ritmes molt ràpids arriben a 3’+2” o fins i tot 1’+0 (“bullet”). Però la Lliga Catalana és sempre a ritme lent, que afavoreix concentració i anàlisi de qualitat. Jugar ràpid s’entrena.
7) Classes i professorat
P: Per això oferiu classes. Qui en fa i com organitzeu el dia a dia?
R: Ara mateix tenim diversos professors. El principal és Joan Manel Marches; també l’Oriol Solsona.
— Joan Manel fa classes a Les Muralles i a Mare de Déu de la Serra; també dilluns a nivell de club i divendres a grups de nanos més grans.
— Oriol fa classes a nens petits els divendres a primera hora.
A les classes combinem pràctica (els infants volen jugar) i teoria (tècnica, estratègia): obertures, mig joc, finals i escaquemat. No totes les partides acaben en mat: hi ha taules (acordades) i sovint abandó quan veus que estàs perdut —amb esportivitat.
8) Treball amb escoles i municipis de la comarca
P: A banda de Montblanc, també hi ha escoles a Barberà, Pira, Solivella, Rocafort… Fins i tot extraescolars. Encara que no sigui responsabilitat directa del club, us deu estimular.
R: Som un punt de continuació del que es fa a les escoles: infants que s’ho passen bé i volen més, federar-se i jugar. A Montblanc es fa una bona feina des de fa molts anys; també a l’Espluga de Francolí i a Santa Coloma de Queralt, els altres dos clubs de referència. Entre els tres clubs impulsem activitat escaquística i suport a les escoles i iniciatives locals (p. ex. a Solivella, alguns anys hi hem ajudat directament des del club).
9) Relació amb els altres clubs de la Conca
P: Sou tres clubs a la comarca: us porteu bé? Us ajudeu?
R: Ens ajudem i hi ha col·laboració molt sana. Fa dues setmanes, en un torneig, hi havia jugadors de l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt i Montblanc: a la foto tots barrejats —bona sintonia. Participem en torneigs internacionals, catalans i locals. Estem organitzant el torneig comarcal de tres dissabtes a la tarda, a partir del 8 de novembre. Hem fet bases elaborades i cartell en col·laboració. Tenim un grup de WhatsApp entre els tres clubs per informar (p. ex., 15–16 de novembre a Reus hi ha una trobada d’Escacs i Educació, info compartida per la Marta Migó de l’Espluga). També col·laborem amb Nova Conca fent articles dels torneigs que fem conjuntament.
10) Escacs per a totes les edats; beneficis cognitius i socials
P: Cada divendres es pot llegir l’evolució de noves fornades i jugadors més experimentats. L’amplitud d’edats és gran.
R: Als escacs hi ha nens de 4–5 anys jugant i, a escala estatal, una persona de 104 anys encara en competició. Es sap que els escacs són preventius contra l’Alzheimer (estudis europeus indiquen que no hi ha jugadors federats amb Alzheimer). L’activitat cerebral —anàlisi, càlcul— crea una barrera preventiva. A més, per a gent gran, és acompanyament i companyonia.
En edat formativa, hi ha estudis europeus que identifiquen 25 capacitats que es fomenten amb els escacs: concentració, càlcul, memòria visual, creativitat, visió espacial, etc. A França es va fer un estudi substituint 1 hora de matemàtiques per 1 d’escacs en un grup (4h mates + 1h escacs), comparant amb altres grups (5h mates; o canvi a mig curs). El grup amb escacs va obtenir millors resultats globals al final. Per això, en països bàltics i de l’antiga Unió Soviètica els escacs s’han tractat com a assignatura obligatòria; fins i tot es parla de la “universitat dels escacs” a Rússia: durant molts anys han estat referents.
11) Relació escacs — matemàtiques — música
P: També has tret el tema de la música…
R: Hi ha un triangle molt estudiat: escacs, matemàtiques i música. Si millores en escacs, afavoreixes millores en mates i música (no és una regla directa, però hi ha correlació). Des de fa més de 40 anys tractant amb nens, la majoria van bé en mates i molts estudien música. Coneixem casos propers que ho exemplifiquen.
12) Estereotips i referents històrics
P: Els que passem dels 30 tenim uns referents. Hi ha prototips de jugador?
R: Depèn de l’edat i el moment històric. Els que tenim una edat tenim de referents Kàrpov i Kaspàrov (campions del món dels 70–80), amb perfils fins i tot políticament diferents. Més enrere, Capablanca (Cuba), que tenia tendència catalana (amb sa mare parlava català), i era conegut perquè ballava —a Cuba el ball és molt present. Avui el referent és Magnus Carlsen, amb interessos diversos (futbol, viatjar) i pensament molt lliure; fins i tot ha comentat que no descarta viure a Catalunya o a Espanya perquè li agrada l’ambient.
La concentració durant la partida és un denominador comú visible des de fora. També veiem nanos amb TEA o altres perfils que, jugant, mostren gran concentració: proposem extrapolar aquesta concentració a altres àmbits (mates, estudis). Alhora, per a nois amb altres capacitats, els escacs són un món inesgotable que estimula seguir endavant. En definitiva: trencar estereotips; al llarg d’anys i països hi ha molta diversitat de perfils.
13) Són un esport? Preparació física i cognitiva
P: Si és un esport i estàs assegut… com ho és?
R: La tensió d’una partida comporta desgast. Les partides lentes poden durar 3–4 hores. Mantenir la concentració tant temps requereix resistència. En campionats del món, on es juga dia rere dia, la preparació física és clau per evitar baixades de rendiment. El Comitè Olímpic Internacional classifica els escacs com a esport (tot i no ser olímpics per manca d’esforç físic directe), perquè requereixen preparació física i mental, tenen regles i classificacions internacionals.
Jo als nanos els recomano combinar: si t’agraden els escacs, genial; però si pots tenir també un esport físic, millor. En el meu cas, jo faig escacs i ball; és la meva manera de fer esport, i també m’ajuda a rendir millor quan arbitro o competeixo. Ara, per exemple, estic arbitrant el Campionat de Catalunya individual: som tres àrbitres, curiosament tots del Club d’Escacs Montblanc, i passem cinc hores passejant per la sala pendents d’incidències: l’aguant físic va molt bé.
Tancament del bloc
Conductora:
Perfecte. Fins aquí la conversa amb el Carles. No el deixem marxar, perquè ara li demanarem que es posi una altra “camisa” i ens expliqui una altra cosa. T’agraïm la part d’escacs i ara tornem.
Deja una respuesta